Carme Miralpeix és advocada i professora associada a la UAB, dins el departament de Dret Públic i Ciències Polítiques. Des d’un àmbit familiar, juntament amb la seva germana que és veterinària, està iniciant un projecte de producció ecològica de xais de raça ripollesa. Consisteix en la transformació d’una explotació ramadera ovina de convencional a ecològic. Per això, han utilitzat una finca familiar i els terrenys en els quals treballen estan a la comarca d'Osona. La Carme ens comenta que “es tracta d’una zona molt afectada per purins ja que hi ha molta producció de porc convencional i, a més, és una zona on no hi ha  tradició ecològica, sinó de producció intensiva. A Girona, per exemple, o en províncies del Pirineu i de Lleida, hi ha moltes més finques de producció ecològica”.

​

​Com que no està especialitzada en tot aquest àmbit ecològic, per poder dur a terme aquesta transformació, ha hagut de consultar la normativa vigent. Ella creu en aquest nou tipus d’economia, la qual es basa en la producció ecològica, en buscar una qualitat del producte, i deixar més de banda el terme “quantitat”.

​

​Asseguda en el seu despatx, davant d’una taula amb tan sols un ordinador, pràcticament buida, la Carme, vestida amb un mocador i una americana, ens explica la seva experiència en aquest nou projecte i tos els requisits que ha hagut de conèixer i tenir en compte per poder dur-lo a terme.

​

​

 

Com jas ens has comentat, has hagut de consultar la normativa vigent i d’aplicació, però des d’una vessant pràctica, per poder fer aquesta transformació. Quines conseqüències positives i negatives creus que té aquesta transformació, quins perills?

​

La producció ecològica està regulada amb tres reglaments de la Unió Europea d’aplicació directa. Tot i que és una competència que l’Estat espanyol ha cedit a la UE, dins l’Estat Espanyol, la competència d’agricultura també està cedida a les comunitats. El  responsable és el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Com que tot això està començant, a vegades, segons quin tema, no hi ha un criteri definit sobre com s’ha de dur a terme. Hem estat mirant aquesta normativa europea, que s’aplica a tots els estats per igual, però que, en alguns casos, s’ha de fer alguna interpretació més o menys laxa ja que tots els estats no tenen les mateixes característiques o la mateixa terra. Nosaltres vam decidir transformar una finca familiar amb xais en ecològica ja que crèiem que era una economia més sostenible. Tot i que és molt difícil a causa de la globalització, busques sostenibilitat i qualitat. Es tracta que tot el procés que s’hagi de fer sigui el màxim de natural possible i que garanteixi un benestar animal.

 

Quines diferències consideres que hi ha entre la producció agrària convencional i l’ecològica?

​

El màxim rendiment i la màxima quantitat. S’utilitza tot tipus de sistemes, sobretot amb el tema vegetal utilitzen molts productes artificials. A la producció ecològica no pots utilitzar cap tipus de recurs que no sigui del procés natural de la planta o de l’animal, l’abonament ha de ser natural. No es busca ni rapidesa ni productivitat, sinó qualitat i, en el cas dels animals, benestar animal.

​

Quins són els sistemes de control dels productes ecològics?

​

​

​

​

​

​

Quins són els criteris que regeixen els principis d’economia sostenible sobre la base de la producció ecològica?

​

És fer un canvi de filosofia sobre l’economia, no sempre ha de ser grans quantitats i grans produccions, sinó que potser és millor que siguin poques i que el producte sigui de qualitat.

​

Per exemple, si tens 10 hectàrees, només pots tenir 100 xais, no en pots tenir més. Pots comprar més terra, però tenint en compte que l’animal necessita pasturar, si les terres no són a prop de l’animal, no et serveix de res comprar camps a 20 km. El reglament europeu, per cada espècie d’animal, et diu quants metres de menjar necessita.

 

 “La producció ecològica és fer un canvi de filosofia sobre l’economia, ja que no tot es basa en grans quantitats i grans produccions, sinó que potser és millor tenir poques produccions, però que el producte sigui de qualitat"

 

 

I segons el que comentaves abans, que tot havia de ser ecològic en aquest procés, l’alimentació del bestiar també ha de ser ecològica?

​

Sí. En el nostre cas que fem xais, tota l’alimentació del xai (la pastura, les llavors que plantem) ha de ser ecològica; no podem abonar els camps amb purins, ni tirar insecticides ni pesticides per eliminar les males herbes. Si comprem pinso, ha de ser ecològic i s’ha de comprar a una empresa que faci pinso ecològic i tenir el certificat. En el cas de la medicació, pots medicar en casos molt concrets; a vegades, prèviament, has de demanar autorització al CCPAE perquè t’autoritzi medicar per salvar l’ovella. La vacunació sí que està permesa, però has d’anar al veterinari perquè et doni el medicament.

Tot això ho has de guardar perquè el dia que l’inspector ve, li has d’ensenyar. Si detectés que no és ecològic, s’ha acabat el negoci.  

​

Utilitzeu algun etiquetatge en concret?

​

No, perquè comercialitzem directament al consumidor final. Si venguéssim a un supermercat aleshores sí que estaríem obligats a fer un etiquetatge. En els supermercats, tots els productes porten l’anagrama on hi diu CCPAE, que és l’organisme que, realment, ha donat la credibilitat de què tot el procés s’ha fet de manera ecològica.

​

​

Subvencions

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Requisits

 

Quins requisits han de complir la producció vegetal i la produció animal per rebre aquests ajuts?

​

Els ajuts són pels productors i els agricultors. Hi ha ajuts convencionals i no. En cas de comprar finques de zones del Pirineu o de zones poc poblades s’han de complir uns requisits, com ara que l’agricultura sigui el principal ingrés, ja que no pot ser que, durant el dia, la meva principal activitat sigui ser bomber i que, aleshores, sigui la majoria dels ingressos i, a més a més, em dediqui a l’agricultura. Si pots demostrar que els principals ingressos en l’economia familiar vénen de l’agricultura, tens menys de 32 anys i acabes de començar, pots arribar a tenir ajudes fins a 70000 euros l’any. Però això és, bàsicament, per incentivar que hi hagi joves que vulguin iniciar negocis de producció ramadera o vegetal de forma ecològica.

 

Per què heu decidit dur a terme aquesta transformació?

​

Jo sóc advocada, la meva germana és veterinària i la finca és familiar. Hi havia aquest ramat de xais que no tenia massa sortida i ens vam plantejar: “Què en fem d’això?”. Com que la meva germana està molt ficada en tot aquest món i cada cop hi ha més gent que prefereix pagar una mica més, però que el producte sigui ecològic, vam dedicir iniciar-ho. Ho fem de més a més ja que, si fos el principal ingrés, no sé si ens haguéssim aventurat perquè encara hi ha molta incertesa sobre si això serà una economia sostenible i si podrem cobrir gastos.

​

Què voleu aconseguir amb aquesta transformació?

​

Crec en la transformació, m'agradaria que el món no fos tan industrial, sinó més rural, en el sentit que, des de l'àmbit de l'alimentació, sigui de qualitat, i que la zona i el territori permeti que la gent pugui abastir-se per ella mateixa. Però, no dic que la globalització no sigui bona, perquè permet una circulació que sense ella no aconseguiríem. Quan l'aliment ha d'exportar-se, has de garantir la seva conservació i, en el fons, li estàs posant productes de conservació que molt naturals no són. Hi ha una doble vessant: per una part la qualitat en l'aliment i, per l'altra, una economia en la qual l'agricultura no falli, ja que és la base del sistema.

​

"Crec en la transformació, m'agradaria que el món no fos tan industrial, sinó més rural, que els aliments siguin de més qualitat i que la zona i el territori permetin que la gent pugui abastir-se per ella mateixa"  

​

 

Per tal d’iniciar-se a la ramaderia ecològica, quin primer pas has de realitzar?

​

Has de mirar tots els requisits que exigeix tenir el ramat en l'àmbit de l'Ajuntament, que t’ha d'habilitar i li has de presentar una memòria. També,  presentar un pla de dejeccions al DARP, és a dir, com gestionar els residus dels animals i com abocar-los, etc. Per últim, s’ha de presentar un altre informe al CCPAE. Si no hi ha ramat, instal·lacions o terres, no hi pots dur la producció, no és viable. A partir d'aquí, hi ha gent que no ho té però ho lloga.

​

Quin és el procés a seguir durant la transformació?

​

És la neteja d'un sistema on hi estava l'animal i la terra; si ha estat tractada d'una manera intensiva, es necessita un procés de reconversió de dos o tres anys. Si pots demostrar que una terra fa anys que no es cultiva i que està sanejada, aleshores no t’ho exigiran. En el cas dels animals, igual.

 

"El període de conversió sempre s'exigeix quan, prèviament, hi ha una producció convencional, ja que es considera que s'ha de sanejar per tal de poder dir, posteriorment, que és ecològica"

​

 

El maneig de qualsevol espècie animal comporta una sèrie d'operacions que abasten diferents àrees de treball com l'allotjament, l'alimentació, la salut… Des del teu punt de vista i la teva pròpia experiència, quines condicions heu hagut de tenir en compte pel que fa a l’allotjament d’animals?

​

S’ha de tenir en compte l'edificació.  També, les naus de la finca en funció dels metres quadrats amb sostre, i un pati a part de la pastura al bosc. Si un espai et limita, l'altre també. En el meu cas, ja teníem un ramat d'ovelles i la terra ens permetia ampliar-ho, així que vam demanar permís per ampliar la capacitat.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

En tot terreny, es necessita diàriament vigilar tant el bestiar com l'espai conreat. La Carme i la seva germana no es dediquen, principalment, a la ramaderia i a l'agricultura, és una feina que fan a més a més. En el dia a dia, hi ha un home que se n’encarrega (cuida els animals, els hi dóna de menjar...).

​

Són els dissabtes al matí quan queda amb la seva germana per controlar-ho. Encarregar-se d'una finca d'aquestes característiques implica, paral·lelament, anotar tots els moviments que es produeixin: què has comprat i a on, les sortides de tots els animals, el transportista, la matrícula del vehicle, etc.

​

Un dia a la setmana i cada quinze dies, la Carme passa les dades a un programa informàtic que li serveix, tant pel al tema de raça ripollesa com pel DARP, ja que també, un cop l'any, els hi ha d'acreditar tots els moviments d'animals. És la Carme qui s'encarrega d'actualitzar les dades per les inspeccions que s'ha de tenir al dia o per algun control aleatori sense previ avís. Hi ha tota una feina administrativa i de maneig. Les decisions (sobre aspectes relacionats amb els animals, per exemple) les fa la seva germana com a veterinària.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Eugènia Marfà i Nerea Colomé

​

​

Tags: Carme Miralpeix, transformació ecològica, producció ecològica, xais ecològics

​

Més informació a: El Economista, Infoempresa, Legadoo, 20 Minutos